Datar l’origen d’una festa popular no és una tasca senzilla. Qui la celebrava no tenia consciència d’estar fent història, i durant segles no hi havia permisos, cròniques, fotografies ni xarxes socials que deixaren rastre de cada edició. Per a reconstruir-la cal seguir la pista del sant i de la devoció que se li tenia en estes terres.
Un anacoreta d’Egipte
Segons l’antropòleg Antoni Ariño (1988), Sant Antoni va ser un anacoreta que va viure entre els anys 251 i 356 a Egipte. Es va retirar al desert de la Tebaida, on va domesticar animals salvatges i va adquirir fama de sant taumaturg.
La tradició conta que, en el segle XI, el fill d’un noble francés es va curar d’un herpes zòster per intercessió del sant. Pare i fill van fundar aleshores l’orde dels Germans Hospitalaris de Sant Antoni Abat, dedicada a cuidar malalts. Els seus hospitals es van estendre per tota Europa i, amb ells, la devoció pel sant.
La devoció arriba a terres valencianes
En 1276 ja existia un hospital de Sant Antoni Abat a Fortaleny, i abans de 1340 n’hi havia un altre a la ciutat de València. En 1388, el rei Joan I va atorgar estatuts a confraries de Sant Antoni en diverses poblacions dels voltants de Morella.
A això s’hi va sumar el seu paper de protector dels animals domèstics i dels llauradors. En una societat rural, que vivia del camp, és fàcil entendre la popularitat d’un sant que protegia contra tronades, sequeres, malalties i desgràcies dels animals de treball.
Els primers papers d’Alzira
Fins fa poc es pensava que la primera prova de la festa a Alzira era una missa cantada el 6 d’abril de 1789, com va documentar l’investigador local Eduard Part Dalmau (2014).
Investigacions recents a l’Arxiu del Regne de València han avançat eixa data: la festa de Sant Antoni ja apareix documentada a Alzira en febrer de 1783. És la primera referència escrita a una festa, i no sols a una missa, en honor al sant a la vila.
Els documents mostren que la festa es va celebrar cada any des d’aleshores fins a 1822. En 1801 apareix, a més, esmentat un passacarrer, que podria ser la primera notícia escrita de la processó.
Gener i una imatge pròpia
En 1809 la festa passa a celebrar-se en gener, prop del dia del sant, i guanya regularitat. Cap a 1811 es talla la imatge que encara hui presideix la festa. La van pagar els veïns del carrer del Fossar i un veí del carrer Hort dels Frares, Salvoret Bort, que la va guardar a sa casa. A partir d’aleshores la festa va anar incorporant els elements que la fan única.